Una parella d'ancians viu feliç després d'una llarga vida de bonança. Com cada matí, l'ancià prepara amb amor l'esmorzar que porta al llit a la seva dona. Quan l'ancià entra al dormitori es veu la realitat en la que està sotmesa la dona: està emmanillada al llit. No obstant això, l'anciana està bé, feliç i somriu cordialment al seu marit, ja que per a ella és quelcom comú. L'ancià dóna de menjar i decideix quina roba s'ha de posar l'anciana. La més mínima acció i decisió de l'anciana està controlada pel marit. Tot ho decideix el marit mentre la dona l'accepta i no aconsegueix veure la realitat. Fins que un ésser màgic, un gripau gegant, emergeix d'una cantonada del dormitori per a moure un mirall. Quan la dona es veu reflectida en el mirall albira la realitat que li esdevé i li ha esdevingut tota la seva vida. Ha aconseguit, per fi, obrir els ulls.